Publicat el 17-11-2023
Data d'inici: 17-11-2023
Data final: 17-11-2025
15 de novembre del 2023. En el marc de les jornades “Una visió actual dels fenòmens que afecten el comerç local i la ciutat”, el Centre de Reempresa de Catalunya ha participat a la taula rodona del Col·legi d’Economistes de Catalunya, adreçada a personal tècnic i càrrecs electes de les administracions locals i altres ens del territori.
Aquestes jornades aprofundeixen en el coneixement de l’entorn socioeconòmic i nous hàbits de consum de la ciutadania, per tal de fer-ne difusió entre aquells responsables de les àrees de comerç i promoció econòmica, com també urbanisme, mobilitat i sostenibilitat. El fenomen dels locals buits ha estat un dels temes a tractar durant aquestes jornades i ha comptat amb la ponència de Laura Sallent, directora del servei de Reempresa de Catalunya, que ha exposat aquesta problemàtica des de la visió de l’emprenedoria, juntament amb altres ponents de l’àmbit acadèmic, representat per Luis Frago, del Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona i membre del grup de recerca internacional GECU sobre ciutat comerç i consum; i de l’àmbit del sector immobiliari, representat per Guifré Homedes, director general d'Amat Immobiliaris. Com a interlocutor de l’administració pública ha participat Jordi Torrades i Aladrén, director general de Comerç de la Generalitat de Catalunya.
Des del punt de vista acadèmic aquest fenomen no és una novetat i es va començar a estudiar i documentar durant els anys noranta, pel que es disposa d'una àmplia bibliografia que analitza aquesta problemàtica, tant en ciutats del continent europeu, com del continent americà. A un nivell més pròxim, s'estan realitzant estudis equiparables a l'àrea metropolitana de Barcelona que, entre altres, han confirmat l'Eixample com la zona amb més resiliència comercial de la ciutat, o quin és l'origen i trajectòria dels locals buits que hi ha en aquests moments als carrers comercials referents de Barcelona. Tota aquesta informació és necessària per a l'elaboració i planificació de polítiques públiques efectives, tal com va reiterar el doctor Luis Frago durant la seva intervenció.
Per part del sector immobiliari, aquesta situació tampoc és desconeguda i s'ha viscut de primera mà, en contacte directe amb els propietaris d'aquests locals buits. Tal com va exposar Guifré Homedes, aquest problema es va veure inicialment com a una oportunitat per ampliar l'espai destinat a l'habitatge, orientat a gent gran amb mobilitat reduïda, en un context d'escassetat d'oferta i alts preus, a partir de la reconversió d'aquests locals. Aquesta idea va trobar una forta oposició en un primer moment, cosa que ha canviat durant els últims anys, tot i que els problemes pràctics que planteja aquesta opció, com la delimitació d'aquells espais que s'han de continuar destinant a eixos comercials, o la inversió necessària per a les reformes, si és que aquesta és possible, en primer lloc, fan que no sigui una solució per a donar sortida a molts d'aquests locals. També es van destacar situacions que es donen on noves promocions immobiliàries, que han de preveure nombrosos baixos destinats a locals comercials, es construeixen en zones on encara hi ha un elevat nombre d'aquests per estrenar, sense que es donin alternatives per part de l'administració local.Des del punt de vista del sector s'ha de donar sortida a aquests espais d'una forma o altra.
Reempresa afavoreix la continuïtat de negocis, reduint el fenomen dels locals buits
Durant la taula rodona s'ha exposat també la tasca realitzada des de Reempresa envers el manteniment del teixit econòmic del comerç local i en concret, les contribucions i experiència acumulada al llarg de 10 anys de trajectòria respecte a un dels principals problemes que afronten els municipis: la desertització del comerç. Una de les causes que s'atribueix a aquest fenomen és la falta de previsió que hi ha per assegurar un relleu en les PIMES del país, i evitar el tancament de negocis en funcionament, o una mala gestió de la transmissió empresarial. La tasca realitzada per Reempresa afavoreix la continuïtat de negocis en actiu i viables perquè no tanquin per aquestes causes. Tal com ha explicat Laura Sallent "una tasca així s'ha pogut abordar mitjançant la col·laboració publicoprivada, implicant a molts agents diferents, des de la Generalitat de Catalunya, les quatre diputacions del territori, Barcelona Activa, a més del teixit empresarial del país, eixos comercials, entitats patronals, i un llarg etcètera". Aquesta col·laboració ha sigut cap dalt per aconseguir que més de 4.200 empreses i negocis hagin trobat un relleu, i més d'11.500 persones hagin mantingut el seu lloc de feina durant els més de 10 anys de trajectòria que ha tingut Reempresa.
Un dels verticals de treball de Reempresa, conjuntament amb l'àrea de gerència de comerç de la Diputació de Barcelona ha estat destinada a la salvaguarda dels MercatsMunicipals, entesos com l'epicentre tradicional del comerç a les viles, on s'ha ofert un servei destinat a aquelles persones que gestionen una parada de mercat i busquen relleu, però també, a aquelles parades de mercat buides que busquen un nou emprenedor. Els resultats d'aquesta iniciativa han estat positius, amb més de 95 parades de mercat cedides amb èxit en l'actualitat. Cal destacar també línia la inclusió recentment al servei de Reempresa de locals disponibles de titularitat municipal, amb uns resultats positius i la col·laboració directa amb 5 ajuntaments del país. Addicionalment, Reempresa també treballa per apropar el servei de relleu empresarial als municipis de menys de 15.000 habitants, fet que ha permès intermediar en més de 130 transmissions empresarials només als municipis petits, i una inversió induïda de més de 5,7 milions d'euros pel territori.
Una de les qüestions que s'han fet arribar des del públic de la jornada ha estat quina visió i futur podem esperar pels eixos comercials en els pròxims 10 anys, tenint en compte la tendència actual de retrocés que està patint el sector. Citant una de les conclusions exposades per Laura Sallent, "és fonamental diferenciar entre els petits pobles i la gran ciutat. En els pobles és crucial que es compti amb un teixit comercial sòlid per donar cobertura a les necessitats dels habitants i hi hagi una implicació per part de la comunitat perquè sigui així. D'altra banda, els eixos comercials amb més trànsit, és possible que pròximament veiem nous models d'emprenedoria, com per exemple les pop-up stores, que ja s'ha implantat amb èxit en altres ciutats europees. Amb aquesta forma de treballar es destinen locals per a testejar productes i nous models de negoci, durant un termini curt de temps, a vegades d'un mes, per tal de decidir de fer o no fer, una inversió final".